Ambrosia

Per a la planta de la família de les asteràcies, vegeu ambròsia.

En la mitologia grega, l'ambrosia^[1] (en grec antic: ἀμβροσία) és l'aliment dels déus de l'Olimp.^[2] En principi, sembla que els grecs no sabien ben bé en què consistia exactament ni quin era el seu origen, tot i que una llegenda diu que va sortir per primer cop d'una de les banyes de la cabra Amaltea. Les primeres referències en parlen com a bàlsam, untuós i de perfum agradable, que perfuma, purifica i conserva.^[3]

L'ambrosia sol ser menjar o pot ser beguda (en Safo) de déus, mentre que el nèctar sol ser beguda però també pot ser menjar (en Alcman). Per a Roscher (segle xix), tant el nèctar com l'ambrosia són mel:^[4] seria una «divinització» de la mel. En el món catalanoparlant, el paradís dels déus regalima «llet i mel». D'altra banda, segons algunes creences l'ambrosia es fa a partir d'una planta màgica (d'aquí el nom científic de les ambròsies), segurament un o més tipus de bolets barrejats, que es troben al jardí d'Apol·lo. Aquesta matèria primera, a més de per fer ambrosia, podia ser usada també per a altres criatures fantàstiques dels boscos, com centaures, elfs o sílfides.^[5] D'altra banda, molts d'investigadors moderns com Danny Staples relacionen l'ambrosia amb el fong al·lucinogen Amanita muscaria.

Hi havia tot seguit de festivitats dedicades a Dionís que s'anomenaven Ambròsies, en referència a aquest menjar.